Administrar

Quatre moixos (o quatre gats?)

paisse | 17 Juliol, 2010 11:33 |

undefined

Divendres passat vaig assistir involuntàriament a una manifestació catalanista. Sí, ho han llegit bé. Jo anava a una boda a s'Ajuntament i al final des carrer Conqueridor vaig topar amb tot es desplegament de música i colorets que normalment acompanya aquests actes.

En sortir de sa cerimònia vaig agafar una grapada d'arròs i me vaig plantar a esperar sa sortida dels nuvis. Els manifestants encara eren allá, perseverants a pesar de sa calor. Darrera meu sentia els crits de "fora, fora, fora la bandera espanyola". No sé ben bé si se referien a sa bandera espanyola de s'ajuntament o a ses altres que penjaven de les balconades a causa de sa recent eufòria futbolera des Mundial. En qualsevol cas, jo hagués dit que aquelles banderes miraven amb certa indiferència als acalorats manifestants, com en aquella fàbula des cà que cridava a la Lluna.

Va arribar es moment dels discursos, i els nuvis encara no sortien. Feia tanta calor que s'arròs que duia a sa mà estava literalment cuit. Me vaig entretenir mirant als manifestants. Vaig reconèixer entre ses primeres files a certa persona de cognoms castellans, que va aprendre el català a edad adulta, de pares emigrants andalusos, portant orgullosa el cartell de "som una nació". Tot un exemple de la Fe del convers... Si és que realment es tracta de Fe, i no d'una altra cosa.

També vaig veure entre els assistents al senyor Joan Tardà: S'homo de ERC a Madrid, passetjant entre els manifestants amb ses mans a s'esquena i amb gest dur, ben igual que un comandant que passa revista a sa tropa. Això confirmava que, com és tradició en aquestes verbenes, havien arribat reforços des de Catalunya per fer un poc de renou. Però aquesta vegada ni amb això va bastar... No havien aconseguit omplir la plaça de Cort, que per cert és bastant petita.

L'endemà vaig poder comprovar que fins i tot es més catalanista dels diaris de ses illes, el Balears, no xifrava la participació en més de 400 persones. Quatre moixos, que deim mallorquí, encara que a sa vista de sa ideologia dels participants seria més correcte dir "quatre gats".

Sa sortida dels nuvis va coincidir amb es final de s'acte, en el qual tots cridaren "visca Mallorca" i cantaren La Balanguera, però allà no hi havia ni una sola bandera de Mallorca, o de ses Illes, només senyeres independentistes catalanes. "Vivan los novios!", varen cridar els convidats. Hi va haver qualque manifestant que se va afegir a sa festa, això va provocar sa reacció dels altres els quals, amb forces renovades, tornaren a cridar això de "som una nació". Va ser un avis pels despistats: Res de "vivan los novios". Aquí hem vingut a una altra cosa.

Just després un grup de cinc o sis al·lots varen començar a cantar a favor de s'extint grup terrorista Terra Lliure, que per sort varen ser ignorants per sa resta de manifestants. L'endemà, amb una mica de ressaca, vaig veure a sa tele sa multitudinària manifestació de Barcelona. Va ser inevitable comparar i reflexionar: Hi ha a Balears una "burbuja nacionalista"? Com és que els catalanistes, sent percentualment tan poquets, poden condicionar tant sa vida política i social de ses illes? No sé, aquí hi ha qualque cosa que no me quadra.

Deixi's normalitzar, collons!

paisse | 26 Març, 2009 08:20 |

undefined

La gent es queda sense feina, les empreses tanquen, l'economia va camí del col·lapse, cada dia que passa som tots més pobres... A vostè això li pot semblar preocupant, però en realitat és secundari. Per al Govern de Balears, que sap el que ens convé, els veritables esforços de l'administració s'han de centrar en allò que és realment important: El català!

L'ofensiva és total i es fica a l'àmbit privat, però com va dir en Maquiavelo,cum finis est licitus, etiam media sunt licita, ja que l'objectiu final és el benefici de tots noltros, pobres ciutadans ignorants: Els pacients seran atesos per metges catalanoparlants perquè, tothom ho sap, el coneixement del català és essencial per a un bon diagnòstic mèdic; les màquines de cafè es retolaran solament en català, amb la qual cosa tots podrem gaudir de tallats i capuccinos més saborosos i amb més aroma; els clubs de futbol hauran d'utilitzar el català en tot moment, perquè lògicament els jugadors que xutin els penals en aquest idioma tendran més opcions de marcar gol que els altres; les misses hauran de ser oficiades en català, perquè les pregàries en català són més escoltades pels déus, qualsevol teòleg ho pot certificar. El català és la solució a tots els nostres problemes. La panacea. El Govern Balear el vol ajudar, però necessita també que vostè col·labori, així que abandoni ja aquesta absurda idea del bilingüisme i aturi d'una vegada la obstinada idea de parlar aquesta llengua minoritària i sense importància, el castellà, un idioma feixista i opressor. Deixi's normalitzar, collons!

Si la crisi acaba amb la nostra prosperitat, que ningú es preocupi. El més important és la llengua, si no tenim res més per menjar, menjarem llengua. La Direcció de Política Lingüística i els seus comissaris lingüístics vetllaran perquè aquest pla aconseguieixi els seus objectius, benvolguts camarades, i que els ciutadans de Balears finalment parlem, respirem, fem l'amor, plorem, riguem, visquem i ens morim en bon català. Tots en filera, tots ben iguals, com a xotets.

Cinema en català

paisse | 06 Març, 2009 17:02 |

L'espectacle del nacionalisme sembla no acabar mai. Cada setmana ens sorprenen amb noves idees delirants i mesures impositives. Ja els hi queden pocs àmbits en els quals desplegar el seu enginy i el seu esforç pel control absolut de la societat. El capítol d'aquesta setmana: cinema en català, però amb imposicions, com ja és habitual.

Deixant de costat el tema dels diners del contribuent tudats en qüestions inútils, aquesta gent no se´n adóna que acaba de disparar el tir de gràcia a la indústria del cinema a Catalunya en tot el clatell. Perquè el problema de les versions en català no és només que suposin aproximadament el 3 % de la cartellera, el problema de bon de veres , encara que faci mal, és que atreu a molt poquets espectadors. Per tal motiu, han estat els distribuïdors els primers en oposar-se a aquesta mesura.

Li agradi o no als titiriteros catalans en concret, i als espanyols en general, el cinema a més d'un art, és un negoci. I les empreses que es dediquen a aquest negoci han vist que projectar pel·lícules en català no els hi compensa econòmicament. Si hi hagués mercat per a aquests doblatges, les productores i distribuïdores ja s´ho haurien fet per versionar-les en català, pel seu propi interès. Això és una imposició estúpida i ridícula, igual que ho son les quotes mínimes obligatòries de cinema espanyol a les sales. Però per al nacionalisme i la seva visió unidireccional del món, tot és un camp de batalla. El cinema també ho és. No els preocupa la salut econòmica del sector, ni la qualitat de les produccions, l'única cosa que els importa és l'aspecte identitari i lingüístic. Un camp de batalla més a la seva guerra contra el castellà, contra l'estat opressor. No m'estranyaria gens que a alguna d'aquestes ments brillants se li ocorregués fer servir el castellà només a les frases dels dolents de les pel·lícules (assassins en sèrie, invasors extraterrestres, etc.), a l'estil de Salvador Sostres, que diu que solament usa el castellà per a parlar amb la dona de la neteja.

La millor i més ràpida resposta a aquest despropòsit l'ha donat C´s. En públic tracten al castellà com si no existís, però en l'àmbit privat, com que escapa del seu control, han d'intervenir per a posar-lo al 50%. Per collons.

Europa descobreix la nostra realitat virtual

paisse | 19 Febrer, 2009 09:19 |

undefined

De vegades, poques vegades, d'Europa ens arriba alguna bona notícia. Aquesta setmana l'Eurocambra va demanar als seus estats membres que respectin el dret a triar la llengua d'educació dels fills, en concret a aquells en els quals existeixi més d'una llengua oficial. En altres paraules, que no es pot promoure una llengua a costa dels drets dels parlants d'una altra.

És trist que hagi de ser Europa la que ens recordi una cosa tan fonamental i lògica com aquesta. És com redactar un text on es recordi als estats membres que la droga és dolenta o que la Terra és rodona. Però a la realitat paral·lela que ens toca viure a les CA amb dues llengües cooficials, això es viu per part dels nacionalistes com a una declaració de guerra i, una vegada més, recorren a les seves armes de sempre (és que en tenen d´altres?): El victimisme i la demagògia. M'ho sé de memòria: "Espanya ataca de nou a Catalunya i a la immersió lingüística amagant la realitat lingüística del país a la UE".

A tot això el PSOE, cercant un equilibri impossible entre l'interès comú i els seus interessos privats, assaja davant el mirall posturetes progres: Volen elaborar un text alternatiu que parli de multilingüisme i de la variada riquesa cultural d'Europa. El discurset buit de sempre i música d'arpa de fons.

Fa només uns dies, l'eurodiputat català Aleix Vidal-Quadras explicava com el president del Parlament Europeu, l'alemany Hans-Gert Pöttering, "va quedar una mica frapat" i "va treure la impressió que estava davant d'una societat obsessionada per la qüestió identitària i indiferent a coses que són bastant més importants que no pas si es pot fer servir el català a Brussel·les o no".

Benvingut a la realitat virtual catalana (i espanyola).

Abu Yahya, el mallorquí - Jaume I, el foraster

paisse | 05 Gener, 2009 19:29 |

Cada canvi d´any em veig obligat a embrutar el blanc immaculat del post escrivint sobre la Festa de l´Estendard, la commemoració de la triomfal entrada de Jaume I a Palma (llavors Medina Mayurqa) i l'abús que d'ella fan els meus amics els nacionalistes. Aquest any és una excepció.

S´ha de reconèixer que cada any milloren: En aquesta ocasió no hi va haver "vivas" a ETA, la qual cosa és d´ agraïr, però sí es van corejar els habituals crits ofensius marca de la casa dedicats a Espanya i els espanyols. Com a novetat, importada de Catalunya, destaca la crema de la bandera espanyola per part de dos al·lots encaputxats, acció festejada per tota la tribu per la seva vistositat i originalitat. També s´ha de dir que els organitzadors de l'esdeveniment, sabedors del seu reduït nombre a les illes, havien sol·licitat reforços a la "nave nodriza", la metròpoli, on resideixen els nostres nous senyors: Catalunya. Així que els dies previs a aquest aquelarre va desembarcar a Mallorca un nodrit contingent de cadells catalanistes, la majoria membres de les Joventuts de ERC, portant les seves estelades i ajudant als seus companys de la sucursal catalanista de Mallorca a fer més renou i omplir una miqueta més el carrer.

Paral·lelament, el partit Ciutadans/Ciudadanos, amb menys renou, havia organitzat un acte a la plaça Abú Yahya de Palma. Que qui és aquest Abú Yahya? Idò aquest personatge, amagat dins la història oficial de les illes, va ser ni més ni menys que el governador almohade, el number one de Mallorca fins que va ser vençut per en Jaume I a la batalla de Porto Pi a l´any 1229. Una vegada presa Medina Mayurqa, l'exèrcit del Conqueridor va tallar el coll (literalment) a tota la infidel població de la ciutat. És curiós que els mateixos catalanistes, tan progressistes que diuen ser, aquests que retreuen a Espanya la celebració, a propòsit del 12 d'octubre, del genocidi dels indígenes americans i que avui s'indignen davant els bombardejos israelians en Gaza, és curiós repeteixo, que aquests mateixos s'hagin oblidat que els seus herois també tenen les mans tacades de sang i que la seva pàtria, com totes, va ser construïda sobre muntanyes de cadàvers

La paradoxa és que n´Abu Yahya i tots els musulmans que van morir en aquella gloriosa conquesta eren els mallorquins autèntics, no així en Jaume I i els seus soldats, que eren forasters. Ja ho va recordar al pregó de fa alguns anys l'escriptor mallorquí Pere Morey, vestit de moro per a l'ocasió. Més contradiccions en el discurs d'aquests patriotes-progressistes presumptament laics i tan combatius contra l'Església Catòlica actual: Estan glorificant a un rei que com molts altres monarques medievals, deia lluitar en nom de Déu i la Cristiandat, pel que matar musulmans es convertia en un fet lícit i fins tot lògic, que contava amb el beneplàcit del bisbe o Papa de torn.

Per a Ciutadans/Ciutadans no hi ha res que celebrar simplement perquè els genocidis no han de celebrar-se. Jo no sóc tan radical com ells, penso que és més assenyat relativitzar aquests fets: És absurd jutjar amb els criteris ètics i morals d'avui el que van fer en Jaume I a Mallorca o en Pizarro a Perú, perquè ells pertanyen a altres èpoques. Però ja sabem que si un rebusca en la Història sempre troba els pretextos adequats per a justificar els seus objectius. Si hi ha mallorquins que prefereixen ser catalans a espanyols em sembla bé. Però que no em diguin que ells són els bons mallorquins i la resta som els dolents. No hi ha problema, per mi que segueixin organitzant les seves orgies patriòtiques, si és possible sense rompre ni cremar res. I que per favor, a la resta ens deixin en pau.
1 2 3 4 5 6 7  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS