PAISSE (en mallorquí)

Cada canvi d´any em veig obligat a embrutar el blanc immaculat del post escrivint sobre la Festa de l´Estendard, la commemoració de la triomfal entrada de Jaume I a Palma (llavors Medina Mayurqa) i l'abús que d'ella fan els meus amics els nacionalistes. Aquest any és una excepció.

S´ha de reconèixer que cada any milloren: En aquesta ocasió no hi va haver "vivas" a ETA, la qual cosa és d´ agraïr, però sí es van corejar els habituals crits ofensius marca de la casa dedicats a Espanya i els espanyols. Com a novetat, importada de Catalunya, destaca la crema de la bandera espanyola per part de dos al·lots encaputxats, acció festejada per tota la tribu per la seva vistositat i originalitat. També s´ha de dir que els organitzadors de l'esdeveniment, sabedors del seu reduït nombre a les illes, havien sol·licitat reforços a la "nave nodriza", la metròpoli, on resideixen els nostres nous senyors: Catalunya. Així que els dies previs a aquest aquelarre va desembarcar a Mallorca un nodrit contingent de cadells catalanistes, la majoria membres de les Joventuts de ERC, portant les seves estelades i ajudant als seus companys de la sucursal catalanista de Mallorca a fer més renou i omplir una miqueta més el carrer.

Paral·lelament, el partit Ciutadans/Ciudadanos, amb menys renou, havia organitzat un acte a la plaça Abú Yahya de Palma. Que qui és aquest Abú Yahya? Idò aquest personatge, amagat dins la història oficial de les illes, va ser ni més ni menys que el governador almohade, el number one de Mallorca fins que va ser vençut per en Jaume I a la batalla de Porto Pi a l´any 1229. Una vegada presa Medina Mayurqa, l'exèrcit del Conqueridor va tallar el coll (literalment) a tota la infidel població de la ciutat. És curiós que els mateixos catalanistes, tan progressistes que diuen ser, aquests que retreuen a Espanya la celebració, a propòsit del 12 d'octubre, del genocidi dels indígenes americans i que avui s'indignen davant els bombardejos israelians en Gaza, és curiós repeteixo, que aquests mateixos s'hagin oblidat que els seus herois també tenen les mans tacades de sang i que la seva pàtria, com totes, va ser construïda sobre muntanyes de cadàvers

La paradoxa és que n´Abu Yahya i tots els musulmans que van morir en aquella gloriosa conquesta eren els mallorquins autèntics, no així en Jaume I i els seus soldats, que eren forasters. Ja ho va recordar al pregó de fa alguns anys l'escriptor mallorquí Pere Morey, vestit de moro per a l'ocasió. Més contradiccions en el discurs d'aquests patriotes-progressistes presumptament laics i tan combatius contra l'Església Catòlica actual: Estan glorificant a un rei que com molts altres monarques medievals, deia lluitar en nom de Déu i la Cristiandat, pel que matar musulmans es convertia en un fet lícit i fins tot lògic, que contava amb el beneplàcit del bisbe o Papa de torn.

Per a Ciutadans/Ciutadans no hi ha res que celebrar simplement perquè els genocidis no han de celebrar-se. Jo no sóc tan radical com ells, penso que és més assenyat relativitzar aquests fets: És absurd jutjar amb els criteris ètics i morals d'avui el que van fer en Jaume I a Mallorca o en Pizarro a Perú, perquè ells pertanyen a altres èpoques. Però ja sabem que si un rebusca en la Història sempre troba els pretextos adequats per a justificar els seus objectius. Si hi ha mallorquins que prefereixen ser catalans a espanyols em sembla bé. Però que no em diguin que ells són els bons mallorquins i la resta som els dolents. No hi ha problema, per mi que segueixin organitzant les seves orgies patriòtiques, si és possible sense rompre ni cremar res. I que per favor, a la resta ens deixin en pau.